Dogen: Fukan zazen gi

(Per a una versió crítica i anotada, descarregueu l’arxiu PDF)

 

Mestre Dôgen: Fukan zazen gi

Instruccions universalment recomanades pel zazen

Traducció i notes: Taizen Costa

 

Tazunuru ni sore

 

La Via, fonamentalment, és perfecta i ho impregna tot. Com hauria de dependre de la pràctica i de la realització?

El Vehicle del Dharma és en un mateix. Per què hauria de ser necessari l’esforç sostingut de l’home?

A més, l’Univers és ben lluny de la pols del món. Qui podria pensar que hi hauria un mitjà per desempolsar-lo?

De fet, la Via no és mai separada de ningú, completament palesa, i sempre exactament on un s’està. Quina és la raó d’anar d’un lloc a l’altre per practicar?

No obstant això, només que hi hagi una discriminació, per petita que sigui, la Via resta tan allunyada, com ho és el cel de la terra. Si es manifesta la més lleu preferència o el més lleu rebuig, el teu esperit es dispersa com la pols en el vent. Encara que estiguis cofoi del teu coneixement i del teu gran despertar, i creguis haver obtingut el poder de la saviesa que comprèn d’una ullada el fons de la Naturalesa de Buddha; encara que hagis assolit la Via, i hagis aclarit el teu esperit, mostrant la intenció decidida d’escalar el mateix cel, només estàs jugant a l’antesala i encara estàs faltat de la via vital de l’emancipació.

 

És necessari que et parli del Buddha, encara que, posseïdor del coneixement innat, va deixar les traces de la seva seguda durant sis anys en la postura vertical?

I de Bodhidharma, que ha transmès el segell de l’esperit, i s’ha conservat, fins avui en dia, el record dels seus nou anys girat cap al mur.

Si ha estat així amb els savis de l’antiguitat, com podrien els homes d’avui, dispensar-se de practicar de tot cor la Via?

 

Aleshores, has d’abandonar una pràctica basada en la comprensió intel·lectual, que corre darrera les paraules i les segueix al peu de la lletra. Has d’aprendre a fer mitja volta, i dirigir la teva llum vers l’interior per il·luminar la teva veritable naturalesa. El cos i l’esperit, per sí mateixos, seran abandonats, i apareixerà el teu rostre original.

Si vols veure les coses tal com són, has d’esdevenir aquí i ara tu mateix tal com ets.

 

Per practicar el zen convé una cambra silenciosa. Menja i beu sòbriament. Declina tot compromís i abandona qualsevol assumpte. No pensis això està bé o això està malament. No prenguis partit ni a favor ni en contra. Atura totes les maquinacions de la teva ment, intenció, intel·lecte i consciència. No jutgis tot amb els teus pensaments, la teva imaginació i les teves percepcions. No pretenguis esdevenir un Buddha. Tot això, com es limitaria només a la postura seguda o a la postura ajaguda?

 

Al lloc on acostumes a seure, estén-hi una catifa gruixuda i col·loca-hi al damunt un coixí. Asseu-te en la postura del lotus o del mig-lotus. En la postura del lotus, posa primer el teu peu dret sobre la teva cuixa esquerra, i el teu peu esquerra sobre la teva cuixa dreta. Per la postura del mig-lotus, és suficient si poses el teu peu esquerra sobre la cuixa dreta. Procura afluixar-te la roba, i posa-la en ordre. Aleshores col·loca la teva mà dreta sobre el teu peu esquerra, i la teva mà esquerra, sobre el palmell de la mà dreta, tocant-se les extremitats dels polzes lleugerament. Seu-te ben dret, en la postura corporal justa, sense inclinar-te ni a la dreta ni a l’esquerra, ni cap endavant ni cap enrere. Assegura’t que les teves orelles estiguin en el mateix pla que les espatlles, i que el teu nas estigui en la mateixa línia que el teu melic. Col·loca la punta de la llengua contra el paladar anterior. La boca tancada i les dents es toquen. Els ulls resten sempre oberts i has de respirar dolçament pel nas.

Quan hagis ajustat la postura, expira profundament i inspira una vegada.

Balanceja el teu cos de dreta a esquerra. Immobilitza’l en una postura estable, pensa des del fons del no-pensar. Com es pensa des del fons del no-pensar? És el més enllà del pensar. Això mateix és l’eix de l’art de zazen.

 

El zazen del qual parlo, no és l’aprenentatge de la meditació, no és res més que el Portal del Dharma de Pau i Joia, la realització de la pràctica sense fi del Despertar Perfecte.  És el Present Realitzat com a Dharma. Trampes i trames no el podran aconseguir mai. Així que hagis obtingut el seu cor, seràs semblant al drac quan torna a submergir-se  en l’aigua i al tigre quan s’endinsa a la muntanya. Ja que has de saber que en aquest precís instant, el Veritable Dharma es manifesta per si mateix davant nostre, i els  teus estats de torpor i de distracció s’allunyaran de cop des d’un principi.

 

Quan t’aixequis del zazen, fes-ho tranquil·lament i posa’t dret d’una manera calmada. No et moguis bruscament.

Si examinem el passat, ens adonem que, els que han transcendit tant l’ordinari com el sagrat, i els que han mort seguts o de peu, s’havien lliurat totalment al poder d’aquesta única força.

 

A més, el que desencadena el despertar, oportunament fornit per un dit, per una bandera, per una agulla, per un martell, i fer patent l’assoliment de la realització  amb un hossu, amb un puny, amb un bastó, amb un crit, tot això, no pot ser comprès totalment pel pensament discriminatori de l’home. Encara menys a través de l’exercici de poders sobrenaturals. Aquelles són conductes que estan més enllà del què l’home sent i veu. No és potser, un principi anterior als coneixements i a les percepcions?

 

Per tot això, tant se val  que siguis intel·ligent o estúpid. No et creguis que el llest és superior a l’obtús. D’un sol esperit concentra’t en l’esforç, això, en sí mateix, és caminar sincerament sobre la Via. La pràctica-realització és pura per naturalesa. Orientar-se en l’assoliment de la Via no és altra cosa que la vida quotidiana.

 

Tant en aquest món com també en els altres, des dels Cels Occidentals als Cels Orientals, es conserva el segell del Buddha de la mateixa manera, i s’ha generat el vent vigorós de la veritat. Tots es donen senzillament a la seguda, totalment abandonats en l’estat immòbil. Encara que diguin, que hi ha milers de distincions i variacions, ells caminen completament compromesos sobre la Via, practicant només zazen. Per què abandonar el seient que t’està reservat a casa teva, per errar per les terres polsegoses en altres regnes? Un sol pas en fals i et separaràs de la Via traçada tota recta davant teu.

 

Has tingut l’oportunitat excepcional de prendre forma humana. No perdis els dies i les nits en va. T’has trobat en aquesta vida amb l’activitat essencial de la Via de Buddha. Per què deixar escapar aquesta ocasió i fruir, d’una manera despreocupada, amb les espurnes que salten del sílex? A més d’això, el cos és com la rosada en un bri d’herba, la vida com un llampec. El cos s’esvaneix com una guspira i la vida es buida en un instant.

 

Us suplico honorats deixebles del Dharma, que durant molt de temps us havíeu acostumat a palpejar l’elefant en l’obscuritat, no us espanteu si us trobeu amb el veritable drac. Consagreu les vostres energies a la Via, dirigint-vos directament cap a la realitat. Respecteu l’home que es troba més enllà de l’aprenentatge i l’esforç. Poseu-vos en harmonia amb el despertar de tots els buddhes, succeint en l’autèntic llinatge del samadhi dels ancestres. Comporteu-vos sempre com ells i sereu com ells.

La vostra cambra del tresor s’obrirà per ella mateixa i n’usareu al vostre grat.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *