Cançó de l’ermita amb sostre de palla

(Per a la versió descarregable en PDF, cliqueu aquí)

 

Sekito Kisen

Cançó de l’ermita amb sostre de palla

 

En aquest espai, que no conté res de valor,

He aixecat una ermita amb sostre de palla

Després de dinar, descanso i faig una becaina.

Quan la barraca ja era acabada, va aparèixer la brolla,

i ara aquesta brolla es per arreu, cobrint-ho tot.

Un home viu plàcidament en aquesta ermita,

Sense entrebancs, ni interiors ni exteriors.

No li plau viure a on viu la gent ordinària,

Allò que agrada a la gent ordinària, a ell no li agrada.

Malgrat la barraca sigui petita, conté l’univers,

En tot just deu peus quadrats

Aquesta cabana conté l’univers sencer:

Un vell i el fulgor de les formes i la seva essència.

Els boddhisattves del Gran Vehicle tenen una fe absoluta,

Però els homes vulgars només fan que dubtar i es pregunten:

“S’esfondrarà o no aquesta barraca?”

Però, s’esfondri o no, allí hi viu el mestre veritable,

No pas al nord, ni al sud, ni a l’est ni a l’oest.

Romandre arrelat a la quietud, amb gran fermesa,

Res no pot superar això.

Una finestra lluminosa sobre els pins verds;

No es pot comparar ni a palaus de jade, ni a les torres de granat.

Simplement assegut, amb el cap cobert,

tot resta en repòs.

Així, aquest monjo de les muntanyes ja no comprèn res de res.

Viu a on és i ja no fa cap esforç per alliberar-se.

Li cal posar  unes seients per seduir als deixebles?

Adreceu la vostre llum vers l’interior,

I llavors, senzillament, torneu-la a l’exterior.

La font de tot és infinita i inconcebible,

No pot ser posseïda ni defugida.

Coneixeu als mestres de l’antigor

I feu-vos íntims amb les seves ensenyances,

Treneu feixos de palla i feu-vos una cabana

I no vulgueu abandonar-la mai,

Deixeu passar els segles, deixeu-vos anar.

Obriu les vostres mans i camineu amb innocència.

Els milers de paraules i les seves interpretacions infinites

Només hi són perquè us allibereu de les vostres traves.

Si desitgeu conèixer l’immortal que viu a la cabana,

No fugiu, ara i aquí, d’aquest sac de pell.

 

Traducció: Santiago Jubany

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *