Autografia de Dôgen del Fukanzazengi (Tempeku)
TEISHO: INSTRUCCIONS PEL ZAZEN
Fukan Zazen gi
Instruccions recomanades pel zazen de Mestre Dôgen
La Via, fonamentalment, és perfecta i ho impregna tot. Com hauria de dependre de la pràctica i de la realització?
El Vehicle de la Veritat és un mateix. Per què hauria de ser necessari l’esforç sostingut de l’home?
A més, l’Univers és ben lluny de la pols del món. Qui podria pensar que hi ha un mitjà per desempolsar-lo?
De fet la Vida no és mai separada de ningú, completament manifestada, i sempre exactament on s’està un. Quina és la raó d’anar d’un lloc a l’altre per practicar?
No obstant això, no més que i hagi una discriminació, per petita que sigui, la Via resta tan allunyada, com el cel de la terra. Si manifestes més lleu preferència o el més lleu rebuig, el teu esperit es dispersa com la pols en el vent. Encara que estiguis orgullós del teu coneixement i del teu gran despertar, i creguis haver obtingut el poder de la saviesa que comprèn d’una ullada el fons de la Naturalesa de Buddha; encara que hagis assolit la Via, i hagis aclarit el teu esperit, mostrant la intenció decidida d’escalar el mateix cel, només estaries jugant a l’avantsala i encara estàs mancat de la via vital de l’alliberament.
Cal que et parli del Buddha, que tot i posseïr el coneixement innat, va deixar les traces de la seva seguda durant sis anys en la postura vertical?
O de Bodhidharma, que ha transmès el segell de d’esperit, i s’ha conservat fins a dia d’avui, el record dels seus nou anys girat cap a un mur.
Doncs si ha estat així amb els savis de l’antiguitat, com podrien els homes d’avui, dispensar-se de practicar de tot cor la Via?
Aleshores, has d’abandonar una pràctica basada en comprendre intel·lectualment, que corre darrera les paraules i les segueix al peu de la lletra. Has d’aprendre a fer mitja volta, i dirigir la teva llum vers l’interior i il·luminar la teva veritable naturalesa. El cos i l’esperit, per si mateixos, seran abandonats, i apareixerà el teu rostre original.
Si vols veure les coses tal com són, has d’esdevenir aquí i ara tu mateix tal com ets.
Per practicar el zen, convé una cambra silenciosa. Menja i beu sòbriament. Declina tot compromís i abandona qualsevol assumpte. No pensis això està bé o això està malament. No prenguis partit ni a favor ni en contra. Atura totes les maquinacions de la teva ment, intenció, intel·lecte i consciència. No jutgis tot amb els teus pensaments, la teva imaginació i les teves percepcions. No pretenguis esdevenir un il·luminat . Tot això, com es limitaria només a la postura seguda?
Al lloc on acostumes a seure, estén-hi una catifa gruixuda i col·loca-hi al damunt un coixí. Asseu-te en postura del lotus o de mig-lotus. En la postura del lotus, posa primer el teu peu dret sobre la teva cuixa esquerra, i el teu peu esquerra sobre la cuixa dreta. Procura afluixar-te la roba, i posa-la en ordre. Col·loca la teva mà dreta sobre el teu peu esquerra, i la teva mà esquerra, sobre el palmell de la mà dreta, tocant-se les extremitats dels polzes lleugerament. Seu-te ben dret, en postura corporal justa, sense inclinar-te ni a la dreta ni a l’esquerra, ni cap endavant ni cap enrere. Assegura’t que les teves orelles estiguin en el mateix pla que les espatlles, i que el teu nas estigui en la mateixa línia que el teu melic. Col·loca la punta de la llengua contra el paladar anterior. La boca tancada i les dents es toquen. Els ulls resten sempre oberts i has de respirar dolçament pel nas.
Quan hagis ajustat la postura, expira profundament i inspira una vegada.
Balanceja el cos de dreta a esquerra. Immobilitza’l en una postura estable, pensa des del fons del no-pensar. Com es pensar des del fons del no pensar? És el més enllà del pensar. Això mateix és l’eix de l’art de zazen.
El zazen del qual parlo, no és l’aprenentatge de la meditació, no és res més que el Portal de la Veritat de Pau i Joia, la realització de la pràctica sense fi. És el Present Realitzat com a Veritat. Trampes i trames no el podran aconseguir mai. Així que hagis obtingut el seu cor, seràs semblant al drac quan torna a submergir-se a l’aigua i al tigre quan s’endinsa a la muntanya. Ja que ha de saber que en aquest precís instant, el Veritable Dharma es manifesta per si mateix davant nostre, i els teus estats de torpor i de distracció s’allunyaran de cop de d’un principi.
Quan t’aixequis del zazen, fes-ho tranquil·lament i posa’t dret d’una manera calmada. No et moguis bruscament.
Si examinem el passat, ens adonem que, els que han transcendit tant l’ordinari com el sagrat, i els que han mort seguts o de peu, s’havien lliurat totalment al poder d’aquesta única força.
A més, el que desencadena el despertar, oportunament fornit per un dit, per una bandera, per una agulla, per un martell, i fer patent l’assoliment de la realització amb un hossu, amb un puny, amb un bastó, amb un crit, tot això, no pot ser comprès totalment pel pensament discriminatori de l’home. Encara menys a través de l’exercici de poders sobrenaturals. Aquelles són les conductes que estan més enllà del què l’home sent i veu. No és potser, un principi anterior als coneixements i a les percepcions?
Per tot això, tant se val que siguis intel·ligent o estúpid. No et creguis que el llest és superior a l’obtús. D’un sol esperit concentra’t en l’esforç, això, en sí mateix, és caminar sincerament sobre la Via. La pràctica-realització és pura per naturalesa. Orientar-se en l’assoliment de la Via no és altre cosa que la vida quotidiana.
Tant en aquest món com també en els altres, des dels Cels Occidentals als Cels Orientals, es conserva el segell de Buddha de la mateixa manera, i s’ha generat el vent vigorós de la veritat. Tots es donen senzillament a la seguda, totalment abandonats en l’estat immòbil. Encara que diguin, que hi ha milers de distincions i variacions, ells caminen completament compromesos sobre la Via, practicant només zazen. Per què abandonar el seient que t’està reservat a casa teva, per errar per les terres polsegoses en altres regnes? Un sol pas en fals i et separaràs de la Via traçada tota recta davant teu.
Has tingut l’oportunitat excepcional de prendre forma humana. No perdis els dies i les nits en va. T’has trobat en aquesta vida amb l’activitat essencial de la Via de Buddha. Per què deixar escapar aquesta ocasió i fruir, d’una manera despreocupada, amb les espurnes que salten del sílex? A més d’això, el cos és com la rosada en un bri d’herba, la vida com un llampec. El cos s’esvaneix com una guspira i la vida es buida en un instant.
Us suplico honorats deixebles del Dharma, que durant molt de temps us havíeu acostumat a palpejar l’elefant en l’obscuritat, no us espanteu si us trobeu amb el veritable drac. Consagreu les vostres energies a la Via, dirigint-vos directament cap a la realitat. Respecteu l’home que es troba més enllà de l’aprenentatge i l’esforç. Poseu-vos en harmonia amb el despertar de tots els buddha-s, succeint en l’autèntic llinatge del samadhi dels ancestres. Comporteu-vos sempre com ells i sereu com ells. La vostra cambra del tresor s’obrirà per ella mateixa i n’usareu al vostre grat”.
